Consells per a viatjar. Plaer, aventura i sentit comú

Per a una gran majoria de persones i famílies, l'arribada de l'estiu és sinònim de vacances i de viatjar. Si hem decidit emprendre un d'aquests viatges, entre les innomenables opcions que existeixen, és lògic que dediquem un temps a la seva planificació perquè l'experiència assoleixi les millors expectatives. I per això, és molt important que entre els detalls del nostre quadernet de navegació tinguem en compte tots aquells referits a mantenir i/o preservar la pròpia salut i la dels nostres. Prendre consciència que no estem exempts de riscos no ha de ser causa d'angoixa a l’hora de decidir el nostre destí fora del nostre entorn habitual; ans al contrari, una forma de prevenir i de "garantir" que els protagonistes del viatge puguin gaudir-lo i viure’l al màxim.

L'objectiu d'aquest article és compartir una sèrie de mesures per evitar possibles malalties a les que podem estar exposats en un viatge, així com donar unes pautes perquè, davant d'una adversitat que pugui posar en perill la nostra salut, tinguem a disposició una farmaciola mínimament preparada que ens pugui alleujar l’ensurt.

ATENCIÓ AMB ELS ALIMENTS

El principal problema sanitari associat amb l'aigua i amb els aliments contaminats és la «diarrea del viatger», que pot ser causada per nombrosos agents infecciosos. Pot afectar fins el 80% dels viatgers, en les destinacions d'alt risc.

Per evitar el risc d'aquest procés cal:

• Evitar els aliments que s'hagin mantingut a temperatura ambient durant diverses hores, per exemple, menjar en els bufets no coberta, menjar del carrer o de venedors ambulants.
• Evitar els aliments crus, a part de fruita i vegetals que puguin ser pelats, o els que no tinguin closca, i evitar les fruites que tinguin la pell danyada.
• Menjar només aliments que hagin estat cuinats totalment i encara estiguin calents.
• Evitar el gel, llevat que estigui fet amb aigua segura.
• Evitar els aliments que continguin ous crus o poc cuinats.
• Evitar els gelats de qualsevol tipus.
• Evitar rentar-se les dents amb aigua que no sigui segura.
• Als països on el peix i el marisc pot contenir biotoxines verinoses, s'ha de sol·licitar consell local.
• Bullir la llet que no estigui pasteuritzada (crua) abans de prendre-la.
• Rentar-se les mans amb aigua i sabó abans de preparar o consumir aliments.
• Bullir l'aigua per beure si es dubta de la seguretat; si no es pot bullir es podria utilitzar un filtre o un desinfectant.

I com a consell general hem de saber que:

• Les begudes fredes embotellades o envasades solen ser segures, sempre que estiguin ben tancades.
• Les begudes o el menjar que estiguin cuinades a més de 60?C són, generalment, segures.

ATENCIÓ AMB L’AIGUA

Tenint present que l'aigua és un important transmissor de malalties infeccioses, és recomanable beure només l'aigua que ofereixi suficients garanties o l'aigua embotellada, que haurà de ser oberta davant nostre.

No admetre glaçons de gel a les begudes ja que poden estar preparats amb aigües contaminades.

Pel seu procés d'elaboració, ofereixen major garantia i seguretat els refrigeris i les begudes embotellades, així com les begudes calentes, com el te o el cafè, per la temperatura a la qual se sotmeten.

Per al tractament de l'aigua de dubtosa qualitat es pot::

• Escalfar l'aigua fins al punt d'ebullició durant almenys un minut: és la forma més eficaç d'eliminar tots els microorganismes patògens que originen malalties.
• Si no és possible bullir l'aigua, la desinfecció química de l'aigua transparent, no tèrbola, és eficaç per eliminar els bacteris i els virus i alguns protozous (però no el Cryptosporidium, per exemple). El clor i el iode són els productes químics més freqüentment utilitzats per a la desinfecció.
• Caldrà utilitzar un producte que combini la desinfecció amb clor amb la coagulació/floculació (és a dir, la precipitació química), quan es disposi d'ell, ja que aquests productes eliminen quantitats significatives de protozous, a més de destruir els bacteris i els virus.
• Si l'aigua tèrbola (la qual no és transparent o la que té matèria sòlida suspesa) s’ha de desinfectar amb productes químics, cal aclarir-la per endavant, per exemple, deixant que les impureses es dipositen a la solera o mitjançant filtració.
• També hi ha disponibles dispositius portàtils de punt d'ús, provats i classificats per eliminar protozous i alguns bacteris. Els tipus més freqüents són els filtres ceràmics, de membranes i de bloc de carboni. És crucial seleccionar la mida de porus del filtre més apropiat i es recomana que el porus dels materials filtrants tingui una mida d'1 micròmetre o menys per garantir l'eliminació de Cryptosporidium en l'aigua transparent.
• A no ser que es bulli l'aigua, es recomana una combinació de tecnologies (per exemple, la filtració seguida de la desinfecció química o de l'ebullició), ja que la majoria dels dispositius de filtració de punt d'ús no eliminen ni destrueixen els virus. Els dispositius d'osmosi inversa (filtració mitjançant porus molt fins que reté les sals dissoltes en l'aigua) i d'ultrafiltració (filtració mitjançant porus fins que permet passar les sals dissoltes, però reté els virus i altres microbis), en teoria, poden eliminar tots els patògens.
• Sovint, després del tractament químic, s'utilitza un filtre de carboni per millorar el sabor i, en el cas del tractament amb iode, per eliminar l'excés de iode.

ATENCIÓ AMB EL BANY

En aigua dolça

Als tròpics, els cursos d'aigua, canals, llacs, etc. poden estar infectats per larves que penetren en la pell i provoquen malalties. Cal evitar rentar-se i banyar-se en aigües que puguin estar contaminades per excrements humans i animals, ja que poden ser vies de transmissió d'infeccions d'ulls, i d’oïdes, així com d'infeccions intestinals. Només són segures les piscines amb aigua clorada.

En aigua de mar

En principi, els banys al mar no impliquen riscos de malalties transmissibles. No obstant això, és recomanable que el viatger s'informi al lloc si està permès banyar-se i no suposa un perill per a la salut.

Les picades de medusa provoquen forts dolors i irritacions de la pell. En certes regions els banyistes han d'usar algun tipus de calçat que els protegeixi de les mossegades i picades dels peixos, contra la dermatitis pels corals i contra els crustacis, marisc i anemones de mar tòxics.

ATENCIÓ AMB ELS ANIMALS

Les zoonosis inclouen un gran nombre d'infeccions que poden ser transmeses a humans, bé per mossegades d'animals o per contacte amb els fluids corporals o excrements contaminats, així com pel consum d'aliments d'origen animal, especialment els productes carnis i làctics.

El risc d'infecció es pot reduir evitant un contacte proper amb qualsevol tipus d'animal, inclosos els animals salvatges, els captius i els domèstics, en aquells llocs on és probable que hi sigui present la infecció. S'ha de tenir una cura especial per impedir que els nens s'acostin i toquin les bestioles.

Alguns exemples de zoonosis són la ràbia, la tularèmia, la brucel·losi, la leptospirosi i certes febres hemorràgiques virals.

L'ús de calçat apropiat i sòlid és molt important per caminar de nit en zones habitades per serps i escorpins.

És convenient examinar el calçat i la roba abans de posar-se-la, sobretot al matí, ja que alguns animals tendeixen a resguardar-s’hi dins.

ATENCIÓ AMB LES INFECCIONS DE TRANSMISIÓ SEXUAL

Les infeccions de transmissió sexual (ITS) es contagien de persona a persona a través de pràctiques sexuals insegures. Es pot reduir el risc d'infecció evitant les relacions sexuals esporàdiques sense protecció i mitjançant l'ús de preservatius.

Alguns exemples d'ITS són l'hepatitis B, la SIDA/VIH i la sífilis.

LA FARMACIOLA DEL BON VIATGER

Preveure una bona farmaciola pot contribuir a fer més còmode el viatge. El seu contingut, com és lògic, dependrà del tipus i durada del viatge i de la presència d'algun problema de salut o malaltia ja coneguts.

En general, es recomana a les persones amb malalties cròniques que tinguin en compte la necessitat de medicació durant el viatge i se'ls aconsella que portin més quantitat de medicaments de la necessària, així com que guardin els fàrmacs almenys en dos llocs diferents, ja que la pèrdua de l'equipatge o de les bosses podria deixar-los sense la medicació.

Farmaciola de viatge bàsica

Tot viatger hauria de portar una farmaciola amb medicaments i materials fàcils d'adquirir en el nostre medi, però difícils de trobar en alguns països, sobretot en zones rurals.

La farmaciola ha d'estar pensada segons les necessitats de cada persona i del tipus de viatge que es vagi a realitzar. Els viatges a zones rurals necessiten una farmaciola més completa que els que es limiten a visitar les zones urbanes o turístiques, on, en cas necessari, es poden adquirir fàcilment aquests productes.

La farmaciola de viatge ideal seria la que, a més de cobrir les necessitats més elementals, no ocupi molt espai i estigui ben ordenada .

Abans de comprar o fer servir qualsevol medicament hem de conèixer les recomanacions que a nivell individual poden tenir tots els fàrmacs i els seus possibles efectes secundaris.

I davant de qualsevol dubte, recordeu que a Avantmèdic sempre podeu consultar-nos com gestionar la vostra salut en vacances i també com preparar la farmaciola més adequat per al vostre viatge.

Amb o sense viatge, bones i saludables vacances!

Dra. Olga Araújo Loperena
Metge internista