Estudi de la parella estèril i infèrtil

Avui dia, al voltant del 15 % de les parelles tenen problemes de fertilitat. Esterilitat és la impossibilitat que té una parella d’aconseguir una gestació espontània en un moment determinat. Infertilitat és quan una parella aconsegueix gestació, però aquesta no evoluciona correctament i no arriba a terme.

L'estudi de la parella estèril i infèrtil es realitza de forma simultània a la parella que acudeix per saber les causes que expliquen la falta d'embarassos o la pèrdua reiterada dels mateixos.

Aconseguir un diagnòstic precís de la causa de l'esterilitat o infertilitat en un parella és primordial per a les posteriors tècniques de reproducció assistida. L'estudi protocolitzat de la parella estèril és la base d'un futur èxit en els tractaments. El primer pas és realitzar una història mèdica, social i psicològica de la dona o de la parella: antecedents quirúrgics, estil de vida, hàbits sexuals, antecedents obstètrics, antecedents familiars...

Estudi de la dona

L’objectiu bàsic de l’estudi de l’esterilitat en la dona és valorar la funció ovàrica, tubàrica i endometrial, començant per una exploració ginecològica, una analítica hormonal i una ecografia ginecològica. Posteriorment, i segons el cas, l’estudi es pot completar amb altres proves, com ara la histerosalpingografia, la laparoscòpia, els tests dinàmics i els estudis genètics, cromosòmics, immunitaris i/o de trombofílies. També caldrà estudiar problemes físics o psíquics, com ara el vaginisme i la disparèunia.

Estudi de l’home

En l’estudi de l’esterilitat masculina, l’objectiu principal és determinar la qualitat del semen mitjançant el seminograma, que consisteix en una anàlisi microscòpica i bioquímica de la mostra de semen obtinguda per masturbació. Amb aquest estudi es valora la quantitat, mobilitat i morfologia dels espermatozoides.

Posteriorment, també es poden realitzar diferents proves complementàries en funció de cada cas, com ara l’analítica hormonal, els tests dinàmics i els estudis genètics, cromosòmics i/o immunitaris.

En el cas que els resultats del seminograma indiquin un factor masculí, és a dir, baix nombre d’espermatozoides (oligozoospèrmia), absència d’espermatozoides (azoospèrmia), baixa mobilitat (astenozoospèrmia) i/o morfologia alterada (teratozoospèrmia), serà necessària una visita amb l’especialista en andrologia per realitzar proves com ara cultius de semen, biòpsies testiculars, estudis de cromosomes espermàtics i/o estudis genètics moleculars per determinar l’origen del problema i realitzar el tractament adequat.

També caldrà descartar problemes físics o psíquics com ara la impotència, l’ejaculació precoç o la disparèunia.

Causes de l’esterilitat femenina

Cada cop es coneix més que la qualitat de l'òvul és vital importància i que aquesta es relaciona directament amb la edat de la dona. Per aquest motiu les dones en edat avançada tenen òvuls de capacitat reduïda de fertilització per varis factors:

• Factor ovàric: no es produeixen òvuls madurs (anovulació) o els òvuls no maduren correctament, generalment per desregulació hormonal.
• Factor tubari: existeix una obstrucció parcial o total d’una o ambdues trompes de Fal·lopi, majoritàriament a causa d’infeccions, o bé per adherències o endometriosi.
• Factor uterí: presència de malformacions uterines que dificulten la implantació o el desenvolupament correcte de l’embrió.

Causes d’esterilitat masculina

En el cas dels homes, per aconseguir que la dona es quedi embarassada, és necessària una bona funció sexual (erecció i ejaculació) i espermàtica (espermatozoides normals).

• Causes hormonals: provoquen una incorrecta formació i/o maduració dels espermatozoides. Generalment són degudes a desregulació o dèficit hormonal.
• Causes testiculars: són degudes a múltiples factors i afecten directament el testicle; per exemple, malalties hereditàries o congènites, traumatismes o drogues d’abús.
• Problemes d’ejaculació: per exemple, l’ejaculació precoç o retrògrada.
• Altres causes: per exemple, l’obstrucció dels conductes responsables de transportar els espermatozoides, per infeccions, malformacions congènites, cirurgia o traumatismes, o la baixa mobilitat dels espermatozoides, que pot ser deguda a problemes adquirits o congènits; també poden causar esterilitat masculina determinades alteracions genètiques o immunitàries.

Quan acudir a fer un estudi de fertilitat?

Per norma general i en parelles menors de trenta-cinc anys, després d'un any de relacions sexuals sense protecció, es recomana consultar a un especialista. A partir dels trenta-cinc, al cap de 6 mesos ja es podria visitar l'especialista.

A l'Àrea de Reproducció Assistida d'Avantmèdic realitzem l'estudi de fertilitat totalment gratuït. Us donarem tota la informació necessària i sense compromís perquè puguis iniciar el teu/el vostre tractament sense llistes d'espera i totalment personalitzat. Aquest estudi es realitza als dos membres de la parella en cas de tenir-la.