Víctor Alfaro, el nostre podòleg de referència a La Contra de La Vanguardia amb “Per casa, millor descalços”

Amb aquest títol clar i suggeridor alhora, la periodista Ima Sanchís de La Vanguardia obre la seva entrevista a Víctor Alfaro per al "cobejat espai" que tanca aquest mitjà de comunicació cada dia, La Contra; amb accés reservat a persones que pels seus mèrits o singularitat resulten "elegits" únicament pels seus perspicaços autors.

Què millor que dedicar la notícia del nostre butlletí mensual a la difusió d'aquesta publicació que ens omple d'orgull i que incentiva els esforços d'Avantmèdic a fer tot el possible per ser els millors per a vosaltres, també en Podologia i Biomecànica de la Marxa, a través de la Unitat de Salut del Peu amb Podoactiva -avui consolidada- primers passos de la qual van començar al 2008 de la mà de Víctor Alfaro, a qui molts de vosaltres coneixeu per haver estat dels seus pacients al nostre centre.

"Per casa, millor descalços" _{Text literal_La Contra 4-04-2018}

Víctor Alfaro, podòleg, cuida els peus dels jugadors del Real Madrid

Tinc 56 anys. Sóc de Tierz (Osca), un poblet de 800 habitants. Casat, amb tres marrecs de 13, 11 i 8. Amb el meu germà Javier vam crear Podoactiva, especialitzada en podologia esportiva i biomecànica. En política sobra crispació i falta posar en valor l'esforç i el llarg termini. Sóc catòlic.

Per les seves mans passen peus de milions d'euros.

Jo i el meu germà petit vam fer una gran aposta, demanem un crèdit potentíssim i vam passar de ser podòlegs artesanals a tenir un equip d'enginyers.

En la seva poblet natal?

Sí. El meu pare era pagès de poca terra, però sempre aconseguia la millor collita perquè, encara que gairebé no havia anat a l'escola tenia centenars de llibres d'agricultura i es preocupava de fer-ho sempre una mica millor.

Una família amb els peus a terra.

Els peus són l'única cosa que ens posa en contacte amb la terra, i cal escoltar-los.

Són els nostres fonaments.

Si els col·loques malament, tindràs complicacions als genolls, malucs, columna ..., però no hi ha cultura: quantes vegades hem sentit això de "al noi li fa mal el taló", "és de creixement" ... Créixer no fa mal, el dolor és un indicador.

I què diuen les sabates de nosaltres?

Qualsevol persona dóna quatre voltes al món caminant al llarg de la seva vida. Desgastar la sola lleugerament per la part exterior del taló és el normal, però si és la part interna la que es desgasta, indica que alguna cosa no va bé.

Com ens afecta?

Gairebé tots els problemes que dóna el peu no es reflecteixen al peu. El genoll és l'articulació que més pateix, però també la columna. I a nivell muscular passa el mateix.

Lumbars?

Sí. Una part important de la tensió que es genera a la planta del peu, la fàscia plantar, es reflecteix en les lumbars. De fet, quan aixeques el dit gros, un gest que tots fem inconscientment amb cada pas, estàs tensant les lumbars.

Què passa amb els talons i les dones?

Talons, com els d'Almodóvar: llunyans. Un ús puntual no genera problemes, però si l'ús és continuat, el tendó d'Aquil·les ho interioritza com una part més de la musculatura, que s'escurça en aquesta mateixa mesura, de manera que si tu sols portar deu centímetres, el teu tendó d'Aquil·les serà deu centímetres més curt.

Què implica?

Que en el moment en què vas descalça estàs tensant moltíssim la musculatura de la cama. És el que passa a l'estiu, quan les senyores van a passejar per la platja i els fan mal les lumbars, els bessons o apareixen fascitis plantars.

Llavors, millor no baixar?

Si durant 50 anys has portat cinc centímetres de taló i decideixes deixar-ho, ha de ser molt progressiu. Espero que el futur del calçat cada vegada tingui més en compte la salut i no tant la moda, perquè, a més, gairebé tots els talons venen acompanyats d'una punta que facilita dits en urpes, galindons ...

Què seria l'ideal?

Dos o tres centímetres de taló, tret que sempre hagis anat plana. L'error és canviar de cop; hi ha gent que llegeix un article que assegura que córrer descalç és molt sa, la qual cosa és cert, i s'hi llança de la nit al dia.

Naixem descalços.

Sí, però des que naixem anem sempre encoixinats. Seria recomanable que els nadons fossin descalços com més temps millor. Un nadó, fins als 8 o 9 mesos, té més sensibilitat als peus que a les mans. Que un nen camini descalç per casa és el correcte.

I un adult?

També, és important fer treballar la musculatura intrínseca del peu. El nostre sentit de l'equilibri el captem per tres punts, per la vista, per l'ATM (articulació temporal mandibular) i pels peus, així que el d'anar descalç no és un mite.

S'han posat de moda les maratons.

És cert, i sense tenir en compte que el que corre deu quilòmetres i pesa 70 quilos suporta en cada peu 1.400 tones de pes, és com si s'hagués carregat a l'esquena 280 elefants.

Els traumatòlegs tenen més feina que mai.

Córrer és un esport fantàstic, però cal començar a poc a poc i no passar-se. El difícil és quedar-te amb la teva càrrega ideal. I abans de començar a córrer, òbviament has de fer-te una prova d'esforç i un estudi de com trepitges per no lesionar-te. I jo recomanaria també un entrenador una setmana que t'ensenyi tècnica.

Ara, comprar-se unes sabatilles esportives és complicadíssim.

Han de ser les adequades per a la teva manera de córrer, i això evita moltes lesions. I una altra cosa molt senzilla: mai s'ha de comprar el calçat al matí.

Millor amb els peus desperts?

Sí, han d'estar dilatats. Un gran percentatge de persones utilitzen una sabata més petita del que caldria. Tenir callositats no és una cosa natural, vol dir que el peu està suportant en aquesta zona més pressió de la que hauria de ser.

El galindó és hereditari?

Això és molt curiós, tenim estirps de dones amb galindons: àvia, mare i néta; però cap nadó neix amb galindó, el que heretes és la manera de trepitjar, que és la que provoca el galindó.

Alguns exercicis recomanats?

Sí, agafar coses amb els dits dels peus, caminar descalç, de puntetes, estiraments, coses que t'obliguin a moure els peus. I ull amb el pes, perquè en cada pas fiquem el doble del nostre pes al peu que donem suport, i si ens sobren cinc quilos, són deu en cada peu.

***

Desitgem que hàgeu gaudit amb l'entrevista a Víctor Alfaro, ocasió que aprofitem per recordar-vos que a Avantmèdic, mitjançant la nostra Unitat de Salut del Peu amb la firma líder internacional Podoactiva que ell dirigeix, estem preparats per atendre tot allò que afecti la salut , el benestar o l'estudi biomecànic dels peus, i de manera molt especial en l'àmbit de l'esport amateur o d'elit.