AVANTMÈDIC

L'época de l'estiu convida a sortir a l'exterior i gaudir del sol. Per tothom són coneguts els efectes beneficiosos que l'astre té en les persones, com ara la milloria en l'estat d'ànim, l'aspecte més saludable que confereix el bronzejat o el paper fonamental en la síntesi de vitamina D a la pell. Malgrat això, hi ha una sèrie de riscos als quals estarem exposats i que val la pena repassar-los per tal d'evitar-los.

Quan ens exposem de forma inadequada al sol, la nostra pell pateix una sèrie de canvis tant a curt com a llarg termini. De manera immediata, es produeix la típica cremada, que es manifestarà amb un envermelliment inicial de la pell, acompanyat de molèsties com ara pruïja, coissor o fins i tot dolor, seguits d'una posterior descamació. En aquells casos en què la cremada solar és de més intensitat, no només la pell es posa vermella, sinó que podem observar l'aparició de butllofes i el consegüent risc de cicatrius posteriors.

Fig.1: Engruiximent important de la pell que provoca arrugues marcades a la regiò de la nuca. Fig.2: Taques blanques i marrons produïdes per reacció crònica del sol.

A llarg termini, l'exposició al sol repetida durant anys fa que la pell pateixi tot un seguit de canvis permanents. Comn de ben segur ja deveu haver sentit algun cop, la pell té memoria. Aquests canvis consisteixen en un engruiximent, seguit d'un nombre més elevat d'arrugues i taques que poden ser tant clares com fosques. En definitiva, un envelliment de la pell més destacat. En aquells casos més desafortunats, a part de l'envelliment cutani, l'exposició crònica al sol també pot desencadenar l'aparició d'un càncer cutani, els anomenats carcinomes o epiteliomes. En el cas dels melanomes, la seva aparició es relaciona més amb l'exposició solar intermitent, per exemple, el sol de les vacances i el fet d'haver-se cremat sobretot en l'edat infantil o juvenil.

Per tots els motius anteriorment exposats, és necessari fer una exposició al sol adequada i responsable. Algunes mesures a tenir en compte són la fotoprotecció en forma de cremes de protecció solar o filtres solars. Aquests s'han d'aplicar de forma generosa 20-30 minuts abans  de sortir al sol —el fotoprotector ben posat és aquell que es posa a l'apartament i no a la platja—, reaplicar-lo cada 1 o 2 hores, sobretot si un es banya, i utilitzar uns índexs de protecció adequats. De forma genèrica, un índex de protecció 30 o superior seria adequat. Es desaconsella en tot cas proteccions inferiors a 15, ja que s'ha demostrat que són totalment ineficaces en la prevenció del càncer cutani. En el cas dels nens de menys d'un any de vida, s'hauria de fer servir uns filtres de protecció especials anomenats filtres físics, també amb índexs elevats. Val la pena dir que, en els darrers anys, la Unió Europea ha homogeneitzat el sistema a l'hora d'establir els índexs de protecció i, a dia d'avui, el valor màxim de protecció és 50+.

Altres mesures de fotoprotecció consistirien en l'ús d'ulleres de sol, gorres o barrets i samarretes, i en nens petits, banyadors especials que cobreixen més superfície de pell. Aquests banyadors, que encara són poc habituals al nostre medi, cada cop es veuen més, sobretot en àrees altament conscienciades pel càncer cutani com per exemple Austràlia, que pateix els efectes nocius del forat de la capa d'ozó.

Fig.3: Taca pigmentada a la cara anomenada Lentigen solar o taca de sol. Fig.4: Melanoma maligne.

A part de les mesures de fotoprotecció, no hauríem de descuidar les mesures de fotoevitació, ja que, en definitiva, no hi ha cap millor protecció que estar a l'ombra. En aquest sentit, s'haurien d'evitar les exposicions solars importants en nens petits, sobretot durant els tres primers anys de vida, ja que se sap que és en aquesta edat quan l'exposició solar juga un paper més important a l'hora de desenvolupar un futur melanoma. En canvi, en la població general es recomana evitar les hores centrals del dia, concretament de les dotze del migdia a les quatre de la tarda.