Combatre la migranya, un treball d’equip

La migranya és una malaltia molt incapacitant que afecta el 12% de la població, sobretot dones de 20 a 50 anys. Cal diagnosticar-la i tractar-la particularment ja que, l’automedicació o no seguir un tractament adequat, pot incrementar el problema i afegir-ne de nous.

La migranya és una cefalea freqüent, episòdica i recurrent que constitueix el motiu més elevat de consulta neurològica. Afecta el 12% de la població general, principalment a dones de 20 a 50 anys, y comporta una gran repercussió sobre la seva qualitat de vida. Es tracta d’una malaltia amb bon pronòstic vital; però inductora d’una greu discapacitat durant els atacs, si no es diagnostica i es tracta de la forma adequada. Actualment, existeixen tractaments amb els que es pot millorar notablement el control de la malaltia i la qualitat de vida de les persones que la pateixen. Així doncs, davant d’episodis continuats de mal de cap, cal que acudim a l'especialista per tal que puguem saber si es tracta de migranya.

La identificació de les causes desencadenants de les crisis de migranya, pot ser útil en el seu maneig. Tot i que la majoria d’aquestes factors poden ser difícils de modificar -com els atmosfèrics, els hormonals, l’estrès o l’estil de vida-, identificar aquells que sí que són susceptibles de canvi -com el dejú perllongat, les modificacions del ritme del son o l’excés d’alcohol-, pot facilitar evitar alguns atacs.

A grans pinzellades podem dir que són vàlides les recomanacions generals de mantenir hàbits de vida regulars, una activitat física moderada i evitar el dejú, així com la ingesta d’alguns aliments (la xocolata, el formatge, els rics en nitrits, etc.), o de substàncies que alguns poden contenir en forma d’additius (glutamat, aspartam, etc.), els quals la persona ja ha detectat que li provoquen el mal de cap.

El tractament de les crisis de migranya, utilitzat per controlar-ne els seus símptomes, l’hem de considerar obligatori ja que, com hem dit, la majoria de migranyosos pateixen algun grau de discapacitat durant la crisi. Aquest ha de ser individualitzat, ajustat a les característiques de cada pacient (preferències, contraindicacions i malalties associades) i de cadascuna de les seves crisis (rapidesa d’instauració, intensitat, duració, presència de nàusees severes o vòmits). És recomanable que el tractament sigui estratificat, i segons a la severitat dels atacs del pacient, ja que aquesta és variable. També es pot obtenir un cert alleujament simptomàtic amb pressió i fred local, en un ambient de silenci i foscor, però només com a mesures addicionals al tractament farmacològic. En alguns casos, especialment en nens, pot ser útil dormir.

És molt important diagnosticar els casos de migranya adequadament, perquè automedicar-se o seguir un tractament inadequat pot portar a engrandir més el problema. A més, l'abús de medicaments per a aquests dolors, com els analgèsics i els antiinflamatoris, poden afavorir la llarga cronificació del dolor, així com a l’aparició de problemes renals, gastrointestinals i hepàtics.

Davant d’un cas de migranya que hom vol controlar, les decisions terapèutiques han de ser compartides. Això vol dir que és clau que el pacient conegui els avantatges i els inconvenients de les diferents alternatives de tractament y que s’impliqui en els aspectes més al seu abast necessaris per contribuir a la seva millora.

Dra. Júlia Miró Lladó Especialista en Neurologia