Por favor espere... Los resultados de su búsqueda se mostrarán a continuación.
Ull blau

Oftalmologia

La importància del diagnòstic precoç del glaucoma

Edita: David Martinez Lleida 21/oct/2014

Afecta entre un 2-3% de la població i la majoria dels pacients no saben que ho pateixen. Es recomanen revisions oftalmològiques cada any a partir dels 40, sobretot si hi ha antecedents familiars.

El glaucoma és una malaltia degenerativa que consisteix en el dany progressiu de les fibres que formen el nervi òptic, causant una pèrdua de camp visual. El principal factor de risc és l’augment de la pressió intraocular, que es produeix quan hi ha un desequilibri entre la quantitat de líquid intraocular (humor aquós) que es forma i la quantitat que s’ha de drenar fora de l’ull. Aquest desequilibri té com a conseqüència l’augment de la pressió dins de l’ull i pot acabar danyant a les fibres del nervi òptic, afectant al nostre camp de visió. De forma característica, el pacient amb glaucoma perd primer el camp de visió perifèrica, i a mesura que avança la malaltia, pot arribar a la ceguesa.

Existeixen dos tipus principals de glaucoma: el glaucoma primari d’angle obert i el glaucoma d’angle tancat

  • El glaucoma primari d’angle obert. Les estructures estan aparentment normals, podent ser asimptomàtic durant anys, fins que la malaltia està molt avançada. Representa el 90% de tots els glaucomes.
  • El glaucoma d’angle tancat o glaucoma per tancament angular. Es caracteritza per una alteració en les estructures de drenatge de l’humor aquós que condueix a l’augment de la pressió intraocular de manera crònica o aguda. Representa el 10% dels glaucomes.
El glaucoma afecta entre el 2 i el 3% de la població i la meitat dels pacients amb glaucoma no saben que ho pateixen.

El glaucoma crònic no té símptomes durant gran part de la malaltia; de manera que és molt freqüent un diagnòstic tardà. Només es pot diagnosticar mitjançant un examen oftalmològic, ja que quan el pacient nota la pèrdua de camp visual, el glaucoma ja està molt avançat. Les formes agudes, que són les menys freqüents, es manifesten per un dolor ocular intens, ull vermell i pèrdua de visió amb un centelleig de colors al voltant de les llums, podent acompanyar-se de nàusees, vòmits i cefalea.

Després dels 40 anys d’edat hi ha més risc de patir glaucoma, així com si hi ha antecedents de glaucoma a la família, o si es pateix diabetis o miopia elevada. Els tractaments amb corticoides tòpics o sistèmics poden provocar un augment de la pressió intraocular i glaucoma. El glaucoma també és més freqüent en la raça negra.

El diagnòstic es realitza en una revisió oftalmològica que inclou una campimetria (per detectar afectació en el camp visual), una tonometria (mesura de la pressió intraocular), una test d’agudesa visual, una paquimetria corneal, una gonioscòpia (examen de l’angle per on drena l’humor aquós), fotografies i tomografies del nervi òptic. Es recomanen revisions oftalmològiques periòdiques cada 1 o 2 anys a partir dels 40 anys per a realitzar un diagnòstic precoç del glaucoma, sobretot si hi ha antecedents familiars de glaucoma.

El pilar del tractament del glaucoma és baixar la pressió de l’ull, ja sigui amb tractament tòpic (gotes), amb làser o amb cirurgia. L’objectiu del mateix és baixar la pressió de l’ull i evitar el dany de les fibres del nervi òptic, aturant la progressió en la pèrdua de camp visual.

El més important en el glaucoma, és el diagnòstic precoç per poder instaurar tractament i evitar que la malaltia arribi a afectar la qualitat de vida del pacient.

Dra. Maria Jesús Muniesa RoyoDra. Maria Jesús Muniesa Royo
Oftalmòloga

Notícies relacionades