Biomecà nica de la Marxa
Què és la marxa infantil en adducció? Observem una mica més aquests “primers” passos
Articulacions, Nens, Plantilles, Podoactiva I Sr. Xavier Companys Borrell
Si bé fins als 4 o 5 anys es pot observar aquest tipus de marxa que s'autocorregeix amb el creixement, la seva continuació a partir dels 6-7 anys necessita tractament. Hi ha factors genètics, mecà nics i posturals causants d'aquest trastorn, com la posició intrauterina del nadó o la que adopta el nen durant el son o el joc.
La marxa en adducció consisteix en la disminució de l'Angle de Fick o angle de la marxa. Es tracta d'una deformació freqüent en la que es produeix una desviació cap a dins de la part anterior del peu. Normalment, l'obertura del peu que es considera fisiològica és de 15 graus respecte a l'eix de progressió de la marxa. Si es pateix aquest trastorn, l'angle és negatiu.
Existeixen diverses alteracions mecà niques que produeixen una marxa en adducció i, aquestes es poden presentar aïllades o combinades entre si. Algunes d'elles poden ser l’anteversió femoral, el metatars adducte o els peus equins vars amb molta supinació, entre d'altres. En el cas clÃnic analitzat (veure vÃdeo) la adducció es deu a la torsió tibial interna. Aquesta anomalia es deu al fet que la tÃbia està internament rotada respecte al fèmur. És una de les causes més comunes de la marxa en adducció. El nen amb torsió tibial interna camina amb la ròtula cap al front i els peus apuntant cap a dins.
Hi ha factors genètics, mecà nics i posturals causants d'aquest trastorn, com per exemple la posició intrauterina del nadó o la que adopta el nen durant el son o el joc. El diagnòstic ha de ser precoç, essent a partir dels 6-7 anys d'edat quan es donen les marxes en adducció accentuades. S'han de detectar les alteracions que la produeixen i realitzar un tractament multidisciplinari. Fins als 4 o 5 anys es poden observar marxes en adducció que es corregeixen per si soles amb el creixement, sense necessitat d'aplicar tractament.
És important la reeducació de la marxa mitjançant exercicis que potenciïn la posició correcta de la cama a nivell rotacional i plantilles personalitzades amb elements que augmentin l’Angle de Fick. Un dels punts més importants per a la recuperació és millorar les postures del nen per tal de no incrementar la progressió de la deformitat. Una mala postura molt associada a aquest problema és la de seure amb les cames en posició "W", ja que provoca l’augment de la rotació interna del maluc.
Davant de qualsevol dubte la recomanació és comptar amb una valoració d’un podòleg especialista en biomecà nica i monitoritzar l'evolució durant l’edat de creixement.
Sr. Xavier Companys Borrell Especialista en Podologia Podoactiva-Avantmèdic
