Por favor espere... Los resultados de su búsqueda se mostrarán a continuación.
Nen cruixint les dents

Odontologia, Pediatria

Bruxisme infantil

Edita: David Martinez Lleida 30/set/2014

En la majoria de casos no existeixen evidències clíniques, però són els pares els que fan referència al soroll que els nens produeixen al dormir. Aquest trastorn afecta amb major freqüència a nens entre cinc i sis anys.

El terme “bruxomanie” es descriu com el cruixir dental que es produeix sense un propòsit funcional (Marie Pietkiewick, 1907). La seva etiologia és multifactorial i en la presència del bruxisme hi ha una gran influència per part de factors funcionals, estructurals i psicològics. No es troba una influència racial, ni tampoc pel que fa al sexe.

La majoria de les vegades, el bruxisme es considera irrellevant d’acord amb la freqüència, durada i força amb la que es fa, tenint en compte que a través del mateix s’aconsegueixen els estímuls fisiològics per al desenvolupament dels maxil·lars. El trastorn apareix amb més freqüència en la població més jove (en nens de 5-6 anys), presentant una prevalença entre un 14 i un 20%.

En la majoria de casos no existeixen evidències clíniques, però són els pares els que fan referència al soroll que produeixen al dormir. En certs moments, l’odontopediatra pot ser la primera persona a notar els signes i símptomes d’aquesta patologia degut a la presència de diferents signes orals, com ara:

  • Desgast incisal/oclusal i erosions a les dents
  • Línia alba marcada
  • Llengua indentada
  • Pacients tensos i ansiosos

I en casos més severs:

  • Dolor a l’obertura bucal o a la masticació
  • Dolor muscular a la palpació
  • Cefalea i Otàlgia
  • Problemes periodontals

El bruxisme pot ser transitori i en molts casos es resol espontàniament, afectant només als dents primaris i no als permanents. En cas de necessitar tractament aquest ha de ser mínimament invasiu, podent disposar de les següents opcions terapèutiques:

  • Tallat selectiu o ajust oclusal per eliminar els contactes prematurs.
  • Fèrula de descàrrega: és una placa de plàstic tova, de 2-3 mm. de gruix i transparent. Requereix versions per tal de controlar el creixement ossi i l’erupció de les dents permanents.
  • Fisioteràpia: indicada en casos severs quan la musculatura està afectada.
  • Tractament conservador mitjançant restauracions directes amb resines híbrides compostes.
  • Psicoteràpia: tractament de primera elecció quan el bruxisme és degut a problemes d’estrès, ansietat, ira, etc. Un psicòleg pot ajudar a solucionar mitjançant tècniques de maneig de conducta i relaxació.
  • Farmacoteràpia: administració d’analgèsics o relaxants musculars (no aconsellable en nens). Actualment s’està estudiant l’ús de la toxina botulínica del tipus A, com a tractament farmacològic.

Actualment hi ha una gran controvèrsia respecte al tractament del bruxisme infantil. No hi ha un acord respecte a l’efectivitat de les opcions terapèutiques i els estudis científics disponibles no són comparables per avaluar l’eficàcia. El manteniment d’aquest hàbit de la infància fins a l’edat adulta pot comprometre la salut, donant lloc a una disfunció de l’ATM, problemes musculars i periodontals.

Dra. Maria Caballero VillarteDra. Maria Caballero Villarte
Odontòloga

Notícies relacionades