Por favor espere... Los resultados de su búsqueda se mostrarán a continuación.
Nens al cotxe

Psicologia infantil

Comencen les vacances… ja s’atansa la tornada

Edita: David Martinez Lleida 22/jul/2016

Quan s’acaba el curs escolar i comencen les vacances, l’adaptació al canvi és molt senzill i ràpid, ja que implica deixar de banda tot el que hem estat fent durant l’any per passar a gaudir de l’estiu. I si també ens preparéssim per encaixar el millor possible el canvi a l’inrevés, el de començar el nou curs?

Tenim tot l’agost i part del setembre per davant i una situació propera que es dóna any rere any més o menys de la mateixa manera. Canviar el calendari no és possible, tanmateix modificar la forma de procedir sí que és al nostre abast. Si m’ho permeteu, -com al mes d’agost no s’enviarà aquest Butlletí Avantmèdic- encara que pugui semblar massa d’hora, aprofito l’oportunitat per fer-vos arribar una petita pinzellada optimista al voltant de com enfocar la tornada a l’escola.

El mes de setembre és un mes “estrany” per a moltes famílies. La majoria dels pares ja treballen i els nens continuen les seves vacances. Durant aquests quinze dies moltes famílies intenten fer “malabars” per tal que altres familiars puguin tenir cura dels seus fills. Compaginar l’horari laboral dels pares amb l’acabament de les vacances dels nens pot comportar cert estrés a la vida familiar. Sovint els pares fan comentaris del tipus: -quin horror tornar a la feina…, -quina mandra… Doncs bé, hem de saber que aquesta mena de missatges comporta que, en ocasions, els nens associïn el fet de tornar a l’escola amb un sentiment negatiu o de rebuig. No oblidem que els nens absorbeixen com a esponges moltes de les coses que diem o fem els adults i ho traslladen en paral·lel al seu “petit i gran món”.

Compaginar l’ horari laboral dels pares amb el final de les vacances dels nens pot comportar cert estrès en la vida familiar

Tots sabem de l’existència de la síndrome post-vacances, referida normalment als adults, però aquesta situació també existeix en els nens. En aquest cas, es pot manifestar en forma de tristesa, irritabilitat, insomni, problemes digestius… símptomes associats a la tornada al nou curs escolar, als horaris i les rutines; i tot i que acostuma a durar un període curt de temps, cal estar-ne alerta.

Per tant, per afavorir que la tornada sigui el més planera possible és convenient iniciar l’adaptació uns dies abans de començar el curs escolar. Fer-ho progressivament i amb optimisme és el primer pas.

Tot seguit uns anomeno una sèrie de consells pràctics per a aconseguir-ho:

  • 1 El canvi no ha de ser dràstic.
  • 2 Comencem per anar a dormir més aviat i llevar-nos a una hora concreta encara que no sigui la mateixa de quan comença l’escola. D’aquesta manera evitem els matins eterns i malhumorats perquè els nostres fills no hi ha manera que surtin del llit, semblant que no poden ni amb la seva ànima…
  • 3 Sinó s’ha fet durant l’estiu, repassar –per exemple: dues setmanes abans- algunes de les activitats acadèmiques del curs anterior per tal que es vagin adquirint els hàbits. No passar del no fer res a haver de fer-ho tot.
  • 4 Planificar, tan bon punt es pugui, els nous horaris d’estudi, oci i activitats extraescolars. Moltes vegades si aquesta planificació es plasma de forma visual (calendari, horari penjat en un suro… ) funciona millor. Fer-ne partícips als infants, que  també puguin decidir en la mesura del possible. Aquesta implicació farà que se sentin importants, fet que pot repercutir en un major compromís per la seva part, ja que ho viuran com una cosa en la que ells també han decidit i que no ve imposda únicament pels pares.
  • 5 Introduir quelcom nou i positiu a l’habitació. Algun canvi que impliqui el missatge que els nostres s’han fet més grans. Una nova llum per la taula d’estudi, un suro penjat a la paret, una prestatgeria, etc. poden ser exemples d’incentius positius.
  • 6 Comptar amb el material escolar amb temps. Adquirir-ho tot en un dia pot implicar transmetre ansietat i estrés. Es molt bo fer-ho de forma dosificada i planificada: un dia comprar llibres, l’altre la motxilla, un altre l’estoig i els llàpissos …D’aquesta manera no només aconseguim més tranquil·litat, sinó que també podem transmetre el valor de saber mirar i després escollir. És a dir: no precipitar-se; quantes vegades no ens hem trobat amb aquesta situació: -m’agradava més l’altra motxilla, ara aquesta no la vull…
  • 7 Fomentar la comunicació entre pares i fills i saber gestionar i educar les emocions. Sovint alguns nens manifesten malestar, plors, rebequeries durant els primers dies del curs. Escoltar sense cedir implica temps per atendre les necessitats del nen en aquell moment. Transmetre que som al seu costat, que se l’escolta tot i saber que de vegades el que desitja el nen és no haver d’anar a l’escola, però manifestar amb seguretat que el que demana no és negociable. La utilització de missatges positius com que tornarà a veure els teus amics, fer referència al material nou, que podrà explicar les vacances als companys, tornar a fer aquella activitat extraescolar que tant li agrada, entre altres, ens pot ajudar.
  • 8 Organitzar una trobada prèvia amb els amics. Si pel motiu que sigui els infants no s’ha vist amb els companys de classe durant tot l’estiu, programar unes trobades abans de començar les classes pot contribuir a fer pinya entre ells en el primer dia del nou curs.

Per tant, el secret que pot ajudar a afrontar una tornada al “cole” de manera positiva i il·lusionant, no és aplicar una fórmula complicadíssima i inassolible. Tot es basa en dedicar una mica de temps a programar progressivament, amb optimisme, voluntat, paciència i molt d’afecte la propera tornada a “la feina”.

Feliç estiu, bones vacances, i millor tornada a l’escola!

Cristina Soler PratsCristina Soler Prats
Psicòloga

Notícies relacionades