Por favor espere... Los resultados de su búsqueda se mostrarán a continuación.
Dona embarassada

Odontologia

Embaràs i salut bucodental

Edita: David Martinez Lleida 16/set/2014

Molts odontòlegs i obstetres encara ajornen o posposen tractaments en les gestants a causa del temor d’ocasionar algun tipus de mal a la mare o al fetus. El fet que la dona estigui gestant no ha de ser motiu per evadir o endarrerir la consulta i/o algun tractament odontològic.

Des del punt de vista odontològic, l’acompanyament de la dona en la gravidesa, té com a objectiu mantenir o rescatar la salut bucal de la mare per mitjà de mesures preventives i/o curatives, i permet informar, educar i sensibilitzar respecte a una millor cura de la seva salut bucal i de la del futur bebè.

Molts odontòlegs encara ajornen o posposen tractaments en les gestants a causa del temor d’ocasionar algun tipus de dany ja sigui a la mare o al fetus. No obstant això, el posposar el tractament pot causar danys a la mare i possiblement al fetus per diverses raons. Primer la gestant és capaç de d’auto-medicar-se amb dosis inadequades de medicaments per controlar el dolor. Segon, les lesions carioses no tractades incrementen el risc de càries d’aparició primerenca en els seus nadons i finalment, infeccions orals no tractades poden convertir-se en problemes sistèmics durant l’embaràs. Per la seva banda també molts ginecòlegs i obstetres fallen en no recomanar o referir als seus pacients a un control dental rutinari com a part de la cura prenatal, i inclusiu alguns professionals ho desaconsellen.

Així mateix, sovint escoltem molts mites i creences sense cap fonament científic, que romanen arrelats en la població en general i fins i tot entre els professionals de la salut, com ara “la gestació genera l’aparició de càries i la pèrdua natural d’una dent”; “la gestant perd calci de les dents”; “la gestant no ha de rebre tractament odontològic, per por a l’anestèsia, les radiografies…”. Existeixen també en la literatura, tot i que cada vegada en menor proporció, recomanacions com ara “tractament dental a la gestant durant el segon trimestre” o “tractament només en casos especials”. El fet que la dona estigui gestant no ha de ser motiu per evadir o endarrerir la consulta i/o algun tractament odontològic.

La gingivitis associada a la placa és la condició periodontal clínica més comuna durant la gestació (gingivitis gravídica), caracteritzada per una geniva enrogida, engrandida, flàccida i que sagna amb facilitat. Els canvis en els teixits gingivals generalment es presenten en associació amb l’escassa higiene oral i irritants locals especialment de la placa. Els canvis hormonals i vasculars en la gestació generalment exageren la resposta inflamatòria.

El granuloma gravídic o epúlide gravídic, són creixements gingivals de tipus tumoral que es presenten en general en les zones on hi ha gingivitis, irritació o trauma recurrent. Generalment es produeix una regressió després del part. No obstant això en situacions on la lesió produeix incomoditat per a la masticació o sagna fàcilment ha de ser eliminada quirúrgicament durant la gestació.

No existeixen evidències que relacionin cures en la salut oral en el primer trimestre de gestació amb avortaments espontanis.

Hi ha associació entre periodontitis a la gestant i preeclàmpsia. Estudis han demostrat que les dones amb preeclàmpsia presenten una alta prevalença de periodontitis, suggerint que la malaltia periodontal activa pot tenir un paper important en la patogènesi de la preeclampsia.

Les dones amb diabetis gestacional tenen un major risc de presentar malaltia periodontal, una vegada que aquesta s’estableix, fa que el control de la diabetis sigui més difícil. Una detecció adequada, un maneig actiu i el tractament de la malaltia periodontal milloren el control glicèmic de la pacient.

Hi ha evidències científiques que demostren associació entre malaltia periodontal i parts prematurs i nens amb baix pes en néixer, però els resultats són encara contradictoris.

La presa de radiografies intra o extraorals poden ser realitzades amb seguretat ja que la dosi utilitzada per a aquest tipus de radiografies no excedeix de 1G. Es recomana l’ús de protecció en l’àrea abdominal.

L’ús d’anestèsia durant l’embaràs està permès, sent la més recomanada la Lidocaïna. No s’han d’utilitzar els anestèsics de tipus Ester com la prilocaïna (síndrome de metahemoglobulinemia). La dosi no ha d’excedir 11/2 cartutx amb o sense epinefrina.

La prevenció, diagnòstic i el tractament de malalties orals, incloent la presa de radiografies i l’ús d’anestèsia local, poden ser administrats durant la gestació sense risc addicional al fetus o la mare en comparació amb el risc de no proveir tractament.

Dra. Maria Caballero VillarteDra. Maria Caballero Villarte
Odontòloga

Notícies relacionades