Por favor espere... Los resultados de su búsqueda se mostrarán a continuación.
Nena olorant flors en època d'al·lèrgies

Al·lergologia, Pediatria

Les malalties al·lèrgiques a la infància. Atents als petits senyals!

Edita: David Martinez Lleida 14/mar/2016

Per bé que cap infant neix al·lèrgic, en el desenvolupament de certes malalties que hi estan associades hi influeixen factors genètics i factors ambientals desencadenants. Els antecedents familiars són molt importants. Tant que es calcula que: si un dels progenitors és al·lèrgic, la probabilitat que el nen desenvolupi al·lèrgia és del 50%; i si en són els dos progenitors, aquesta s’augmenta fins al 70%.

La prevalença de les malalties al·lèrgiques es troba en augment. Mundialment s’estima que entre el 30 i 40% de la població està afectada per alguna d’elles. L’increment de la temperatura, la major contaminació atmosfèrica i l’estil de vida occidental està provocant creixements en la concentració de pol·lens, el nombre d’insectes i de fongs que s’associen a malalties al·lèrgiques. Aquest fet reforça la idea de tendència a l’augment progressiu de les malalties al·lèrgiques els propers anys. L’al·lèrgia és una resposta d’hipersensibilitat del sistema immunitari de l’individu que interpreta com a nocives diferents substancies innòcues.

Entre les malalties al·lèrgiques més freqüents a l’edat pediàtrica es troben l’asma, la rinoconjuntivitis al·lèrgica, la dermatitis atòpica i l’al·lèrgia alimentària.

En el desenvolupament de les malalties al·lèrgiques hi influeixen factors genètics i factors ambientals desencadenants. Els antecedents familiars són molt importants. Es calcula que si un dels progenitors és al·lèrgic, la probabilitat que el nen desenvolupi al·lèrgia és del 50%. Si els dos progenitors són al·lèrgics la probabilitat augmenta fins al 70%. Cal destacar que ningú neix al·lèrgic. En qualsevol cas, direm que es té una predisposició genètica que, juntament amb l’exposició als diferents al·lèrgens mediambientals produeix una reacció d’hipersensibilitat provocada pels nivells de la immunoglobulina E (un tipus d’anticòs exclusiu dels mamífers efectiu contra diversos agents patògens) i, posteriorment, l’al·lèrgia. Existeixen molt tipus d’al·lèrgens: aeroal·lèrgens (àcars, pol·lens, epitelis d’animals, alternària…), alimentaris (proteïnes de la llet i de l’ou, fruits secs..), fàrmacs (antibiòtics, analgèsics..), verí d’insectes, substàncies de contacte (níquel, perfums), etc…

L’asma

L’asma afecta el 10% dels nens entre 6 i 14 anys i es considera la malaltia crònica més freqüent a la infància. Segons el Consens Internacional Pediàtric, l’asma es defineix com una malaltia crònica de les vies aèries que provoca obstrucció variable al flux aeri (sibilàncies) i que és reversible amb o sense tractament. Sinònims com bronquitis obstructiva, bronquitis espàstica, bronquiolitis o bronquitis recidivant fan referència a la presència de sibilàncies els primers anys de vida.

Per intentar establir quins nens desenvoluparan asma a l’edat adulta, s’han descrit els fenotips de l’asma pediàtrica. Sense entrar en detalls, i per regla general, s’accepta que aquells nens que debuten amb sibilàncies en edats precoces (menys de 2 anys) tenen poc risc d’evolucionar a l’asma de l’adult; en canvi, és més freqüent que l’asma quedi establerta en els nens que presentin sibilàncies a partir dels 2 anys.

La rinitis al·lèrgica

La rinitis al·lèrgica és una inflamació de la mucosa nasal després de l’exposició a l’al·lergen. Afecta el 20% de la població general, i més del 40% són nens d’edats superiors a 6 anys. Produeix esternuts en salva, congestió i picor nasal així com també rinorrea aquosa persistent. Sol coexistir de manera freqüent amb l’asma.

La dermatitis atòpica

La dermatitis atòpica és una malaltia inflamatòria de la pell, molt pruriginosa, que cursa de manera crònica i reincident amb una distribució típica de les lesions segons l’edat. S’associa a història personal o familiar d’atòpia. Actualment la prevalença oscil·la entre el 15 i 30% de la població infantil, més freqüent en zones industrialitzades i en el sexe femení. Típicament debuta abans del primer any de vida (60% dels casos), i tan sols un 10% ho fa desprès dels 7 anys.

L’al·lèrgia alimentària

L’al·lèrgia alimentària també es troba en augment. Segons la European Academy of Allergology and Clinical Inmunology (EAACI) es defineix com la reacció adversa a aliments provocada per mecanismes immunològics. Els aliments més freqüentment implicats a l’edat pediàtrica són les proteïnes de la llet i l’ou, típicament el primer any de vida, i posteriorment fruits secs, peixos i fruites coincidint amb el contacte progressiu a la dieta. Les manifestacions clíniques que produeixen són: urticària, edema labial, nàusees, vòmits i en casos més greus anafilaxi (reacció multi-sistèmica potencialment mortal). L’al·lèrgia a aliments és la primera manifestació en aquells nens amb tendència a desenvolupar malalties al·lèrgiques posteriorment. Aquesta progressió es coneix com a “marxa al·lèrgica”.

En els últims anys, s’investiga molt sobre la genètica de l’al·lèrgia, la sensibilització prenatal i neonatal, els factors ambientals que influeixen en la formació de resposta al·lèrgica i l’aparició dels símptomes i signes clínics. La sospita de la malaltia al·lèrgica és important per poder establir un diagnòstic precoç, ja que d’aquest depèn el tractament i el bon pronòstic d’aquests tipus de malalties.

Davant de qualsevol senyal mínimament persistent que intuïu com a reacció -per ser diferent o incoherent amb el curs de les malalties pròpies de la infantesa-, sapigueu que a l’Àrea de Pediatria d’Avantmèdic un equip multidisciplinari de pediatres, treballa conjuntament amb especialistes al·lergòlegs per tal de diagnosticar, tractar i alleugerir els quadres d’al·lèrgia que puguin desenvolupar els vostres fills.

Dra. Núria Campa Falcón Dra. Núria Campa Falcón
Especialista en Pediatria

Notícies relacionades