La pràctica esportiva al segle XXI s'ha estès a tota la població. Actualment, a més dels esportistes federats, un gran nombre d'esportistes aficionats es sotmeten a altes dosis d'entrenament fins i tot en edats avançades (Running, Triatlons, Maratons, Pàdel, ...). Altres persones, realitzen programes d'exercici físic dirigit amb la finalitat de prevenir i tractar malalties com: hipertensió arterial, dislipèmies, diabetis, ansietat, depressió, obesitat, mal d'esquena i artrosi, entre d'altres. Fins i tot es desenvolupen programes d'exercici per a la rehabilitació postinfart agut de miocardi.
La valoració inicial i el seguiment dels esportistes professionals i amateurs, complementat amb l'assessorament dietètic i tècnic, permet prevenir a curt i llarg termini les complicacions que es poden derivar del tipus i dosi d'exercici a què es sotmeten. La medicina de l'esport ajuda a controlar riscos, prevenir accidents i lesions i controlar el desgast de la pràctica esportiva, sobretot, a nivell cardiovascular i d'aparell locomotor.
Quan l'exercici físic té una funció preventiva o terapèutica específica (com és en el cas de la hipertensió arterial, dislipèmies, diabetis, ansietat, depressió, obesitat, artrosi, mal d'esquena, entre altres), la valoració inicial i la posterior prescripció del tipus i dosi d'exercici amb els controls pertinents evita i afavoreix la consecució dels objectius preventius i terapèutics.
És important una bona coordinació amb Medicina de Família, Medicina Interna, Cardiologia, Traumatologia, Reumatologia, Podologia i Fisioteràpia.
La pràctica d’esport, ja sigui de competició o recreatiu, comporta lesions del nostre aparell locomotor. Per prevenir i controlar la seva gravetat, -tant en el cas d’esportistes federats i/o amateurs com de persones sotmeses a un progra... [+]
