Arriba la primavera…, tornen les al·lèrgies

Es preveu que entre els anys 2015 i 2020 un 50% de la població urbana patirà algun tipus d’al·lèrgia.

Un 21% de la població de Catalunya pateix alguna al·lèrgia, que es veu agreujada amb l'arribada del bon temps i l'aparició a l'atmosfera del pol·len. Els estudis epidemiològics demostren que la incidència d'aquest tipus de malalties està augmentant en els darrers anys als països occidentals.

Les principals malalties causades per les reaccions al·lèrgiques són la rinoconjuntivitis, que afecta entre el 5 i el 15% de la població, i l'asma, que afecta entre un 5 i un 10%. Per altra banda, el 78% dels asmàtics ho són a causa d'una al·lèrgia.

Quines al·lèrgies pateixen els lleidatans?

Un estudi realitzat a Lleida en 424 persones amb al·lèrgia respiratòria ens diu que el 96% tenen rinoconjuntivitis, el 42% asma i el 79% són al·lèrgics al pol·len. La majoria a gramínies (57%), blets (49%) i olivera (34%).

Als Pirineus cal tenir present, a més, els arbres com el bedoll, el freixe i l'avellaner, i que hi ha poca quantitat de blets. També cal tenir en compte que a l'alta muntanya la floració de les herbes apareix d'1 a 2 mesos més tard respecte al pla.

Al·lèrgia al pol·len

L’al·lèrgia al pol·len és la que més ha augmentat en les últimes dècades, de fet, la seva incidència s'ha duplicat en la majoria de països europeus. Aquesta al·lèrgia és, precisament, la que més s'accentua a la primavera.

L'estudi del pol·len a l'atmosfera

A mesura que augmenta la concentració de pol·len a l'atmosfera, augmenten també el nombre de persones que presenten símptomes d’al·lèrgia.

La Xarxa Aerobiològica de Catalunya “http://lap.uab.cat/aerobiologia” disposa de diferents captadors de pol·len, ubicats a la nostra província a les ciutats de Lleida i Vielha, que permeten conèixer el calendari pol·línic i les previsions de concentració de pol·len.

Aquest és un resum del pronòstic:

• de gener a maig: pol·len de xiprers
• de març a abril: pol·len de plàtan d'ombra
• de maig a juny: pol·len d'olivera i gramínia
• de maig a octubre: pol·len de blets

Les persones al·lèrgiques poden ser-ho a només un pol·len o bé a diversos, fet que fa que s'allargui molt el període durant el qual pateixen els símptomes.

Cal recordar també que la pelussa dels pollancres o xops que apareix als mesos d'abril i maig no causa al·lèrgia

Es tracta de la llavor d'aquests arbres, i els estudis demostren que, a banda de no penetrar a les vies aèries per la seva grandària, no provoca reacció al·lèrgica.

El pol·len no sempre és el culpable

A la primavera i a l'estiu augmenten altres partícules atmosfèriques que causen al·lèrgia i no són pol·len: es tracta de les espores de fongs, bàsicament del tipus alternaria. Els fongs es reprodueixen per espores microscòpiques i són, moltes vegades, més abundants a l'aire que els grans de pol·len. El seu augment es deu a la temperatura elevada i a les activitats agrícoles com la sega i la recol·lecta de la fruita. De fet, els al·lèrgics a l'alternaria tenen un clar empitjorament si van a collir fruita. També és habitual que les espores de fongs augmentin quan hi ha tempesta o bufa el vent.

Els símptomes que causa l’al·lèrgia

Les persones que pateixen al·lèrgia respiratòria tenen símptomes nasals (rinitis), oculars (conjuntivitis), pulmonars (asma, tos); però també poden tenir molèsties faríngies (picor, tos), òptiques o cutànies.

La gravetat de l’al·lèrgia va lligada directament a l'asma, malaltia potencialment greu de forma aguda o crònica; però també a la intensitat i la freqüència de símptomes a òrgans no vitals, com el nas o els ulls, ja que representen una greu interferència en la vida quotidiana.

Com podem prevenir i tractar l’al·lèrgia?

Conèixer la causa de l’al·lèrgia és fonamental per poder fer un tractament correcte i adoptar mesures de prevenció. El tractament ideal és evitar respirar les partícules que causen l’al·lèrgia, però aquesta és una missió gairebé impossible. Els fàrmacs de què disposem controlen els símptomes però no els curen: al deixar de prendre’ls, aquests reapareixen de nou. Molts casos en tenen prou amb els medicaments però hi ha un grup de persones amb molèsties importants, que de vegades no responen als fàrmacs, o que els duren 3, 4... fins a 8 mesos l'any. És quan es pot proposar un tractament amb immunoteràpia o vacuna: es tracta d'administrar dosis repetides d'un extret de la partícula que causa l’al·lèrgia per injecció a sota la pell o amb gotes o comprimits a sota la llengua.

D'aquesta manera es pot aconseguir una pèrdua o reducció de l’al·lèrgia. L'avantatge, a banda que és un tractament natural, és que pot modificar l'evolució de la malaltia i pot aconseguir efectes perdurables. Les vacunes, però, no estan exemptes de riscos, ja que poden provocar reaccions al·lèrgiques en el moment de l'administració.

Què passa amb les abelles i les vespes?

Una altra de les al·lèrgies que apareix durant la primavera i l'estiu ve derivada del verí dels himenòpters (abelles i vespes). La picada d'aquests insectes pot posar en perill la vida de les persones al·lèrgiques al seu verí, que es calcula que són entre un 0,8% i un 2,5% de la població. Quan es produeix una picada, una sola picada!, aquests pacients poden patir una reacció al·lèrgia generalitzada (anafilaxi). Cada any moren a Espanya de 3 a 10 persones per aquest motiu. Malauradament aquest problema només es detecta un cop hi ha hagut una reacció; i normalment afecta persones que treballen a l'aire lliure o apicultors. Si les proves d’al·lèrgia confirmen el diagnòstic, s'indica una vacuna que ofereix protecció davant noves picades. A més han de tenir disponible un equip d'autoinjecció d'adrenalina per usar-lo en cas de patir una nova picada amb reacció. HI ha informació actualitzada sobre aquesta al·lèrgia a la pàgina web “http://www.alergiaabejasyavispas.com”

Dr. Lluís Marquès Metge al·lergòleg. Avantmèdic.