Por favor espere... Los resultados de su búsqueda se mostrarán a continuación.
Nena amb febre

Pediatria

Com protegir els nostres fills de la meningitis meningocòccica

Edita: David Martinez Lleida 24/nov/2015

Darrerament l’equip de l’Àrea de Pediatria hem observat un especial interès dels pares per saber com protegir els fills davant d’una meningitis, i per com identificar símptomes i actuar davant de qualsevol sospita. Si bé, no estem en situació d’alerta per aquest aspecte, ni les autoritat sanitàries han proposat la vacunació a nivell generalitzat ja que hores d’ara no s’han produït brots en el nostre entorn, aprofitem per donar-vos una pinzellada informativa i posar-nos a disposició per a qualsevol consulta amb més deteniment.

El meningococ és un bacteri que causa infeccions poc freqüents però molt greus -com la meningitis i la sèpsia- i que poden deixar seqüeles importants; fins i tot, en un 10% del casos, conduir a la mort.

Aquest germen viu al nas i la gola dels nens i adolescents sans, i si arriba a les meninges (membranes que recobreixen el cervell) pot causar una meningitis.

Hi ha vàries famílies de meningococs. Al nostre país, el principal causant de meningitis és el del grup B. Un altre bacteri habitual era el meningococ C; avui en dia controlat gràcies a la vacunació.

Qué és la malaltia menigocòccica?

És una infecció bacteriana produïda pel meningococ, que quan s’activa pot produir infeccions greus sobretot: meningitis (inflamació de les meninges i la medul·la espinal), i sèpsia (infecció a la sang).

La infecció es pot tractar amb antibiòtics, -que s’han de donar de la manera més precoç possible-, però que, tot i així, de vegades no són efectius perquè la infecció progressa molt ràpidament.

Qui té més risc de contagi?

Encara que ningú està lliure de resultar infectat pel germen, la malaltia afecta principalment a nens petits i adolescents. Després d’un cas de malaltia meningocòccica, el risc que n’aparegui un altre és petit.

Els contactes estrets, és a dir, entre aquelles persones que han pogut estar exposades a les secrecions nasofaríngies del malalt, durant els 10 dies anteriors al desenvolupament de la malaltia, tenen major risc de contagi que la resta de la població. En aquests casos és aconsellable prendre un antibiòtic preventiu durant uns quants dies per eradicar el bacteri de la gola.

S’ha de vigilar si hi ha algun símptoma de la malaltia, especialment febre elevada, i acudir al pediatra per què faci un bon diagnòstic i per que, si s’escau, determini la pauta d’actuació adient.

Com podem protegir els nostres fills d’aquests gèrmens?

Pel que fa al meningococ C, només cal completar el calendari de vacunacions amb les dosis proposades pel Sistema Públic de Salut.

I, quant al meningococ B, es pot actuar administrant la vacuna que es pot adquirir a les farmàcies sota la prescripció del pediatra, d’acord amb el que autoritza l’Agència Espanyola de Medicament i Productes Sanitaris. Aquesta vacuna es diu Bexsero® i, en alguns països com el Regne Unit ja s’ha inclòs al seu calendari de vacunes.

Qui s’ha de vacunar enfront al meningococ B?

L’Associació Espanyola de Pediatria, el Comitè Assessor de Vacunes i totes les Societats Científiques Internacionals, recomanen la vacunació enfront el Meningococ B. La vacuna es pot posar a qualsevol edat a partir dels 2 mesos.

La pauta de vacunació, depèn de l’edat d’inici de la vacunació, com es resumeix en aquest quadre:

Població
Vacunació primària
i nombre de dosis
Intervals
entre dosis primàries
Dosis de reforç
Lactants
de 2-5 a mesos
3
No menys d’ 1 mes
Sí.
Una dosi entre els 12 i 15 mesos d’edat.
Lactants no vacunats
de 6 a 11 mesos
2
No menys de 2 mesos
Sí.
Una dosi al segon any de vida
amb un interval de, no menys, de 2 mesos
entre la 1a vacunació i la dosi de reforç.
Lactants no vacunats
de 12 a 23 mesos
2
No menys de 2 mesos
Sí.
Una dosi amb interval de 12 a 23 mesos
entre la 1a vacunació i la dosi de reforç.
Nens
de 2 a 10 anys
2
No menys de 2 mesos
No s’ha establert.
Persones
des dels 11 anys
2
No menys d’ 1 mes
No s’ha establert.

Quines són les reaccions adverses de la vacuna?

Les reaccions associades a la vacuna són lleus. La més habitual és la febre. També pot haver irritabilitat, dolor i envermelliment en la zona on s’ha fet la injecció.

Per evitar la febre, s’aconsella administrar aquesta vacuna separada de les vacunes habituals del calendari infantil finançat pel sistema de salut pública. Tanmateix, si es produeix la febre, es pot donar paracetamol.

Quan està contraindicada la vacuna?

Igual que succeeix amb altres medicaments, està contraindicada si s’ha patit una reacció al·lèrgica greu amb una dosi anterior o a algun component que contingui la vacuna.

Pares, recordeu que davant de qualsevol dubte o qüestió de salut dels vostres fills, tot l’equip de l’Àrea de Pediatria som al vostre costat.

Dra Maria Jose Agusti MinguellDra. Mª José Agustí Minguell
Pediatre

Notícies relacionades