Por favor espere... Los resultados de su búsqueda se mostrarán a continuación.
Guants de boxa de color rosa

Càncer, Oncologia

El cop de puny més contundent al càncer de mama: la investigació

Edita: David Martinez Lleida 23/mar/2017

En pocs anys s’han incorporat al nostre sistema nacional de salut nous fàrmacs per al càncer de mama. Recentment arribava el torn a un nou anticòs monoclonal, el Pertuzumab, i al juny es presentaran els esperançadors estudis sobre un nou tractament per vèncer aquest tipus de càncer quan es pot interceptar en la seva fase primària.

Si bé els últims avenços no poden solucionar tots els casos de càncer de mama, el que sembla fora de tot dubte és que el seu abordatge passa per un moment rellevant i que darrere d’algunes de les principals fites que estan contribuint a canviar la història natural de la malaltia hi ha un esforç d’investigació clínica en el que mereix destacar-se el paper de lideratge exercit per l’oncologia espanyola. És per això un bon moment per revisar els últims assoliments.

El càncer de mama és el tipus de càncer més freqüent en les dones. Al voltant de 24.000 dones (i uns 250 homes) es diagnostiquen cada any d’aquesta malaltia a Espanya.

No obstant això, també és un dels tumors amb un percentatge de curacions més elevat. Aproximadament, un 75 al 80% de les pacients es curaran. I això és causa de múltiples factors; per una banda a la implementació de les proves de screening o diagnòstic precoç, que fa que molts tumors es diagnostiquin en etapes molt primerenques.

I d’altra banda, al millor coneixement de la biologia molecular del càncer i al poder comptar amb més i millors tractaments, cada vegada més selectius i amb menys efectes secundaris. En els últims anys, s’han publicat grans estudis amb nous tractaments, molts d’ells liderats per investigadors espanyols.

Des d’un punt de vista clínic hi ha tres grans tipus de càncer de mama, depenent de si tenen o no tres tipus de receptors (o proteïnes) específiques; els receptors d’estrògens i de progesterona (també coneguts com a receptors hormonals) i un receptor de membrana anomenat HER2.

D’aquesta manera, podem tenir tumors que tenen receptors hormonals, però no HER2; són els anomenats càncers de mama hormono- depenents o hormonals. En segon lloc, aquells que tenen el HER2, els anomenem càncers de mama HER2-positius; i els que no tenen cap d’aquests tres receptors i els anomenem càncers de mama triple negatius. – Dr. Javier Cortés (IOB)

Si hi ha tumors on el pronòstic ha canviat de manera dramàtica ha estat en el dels tumors de mama HER2-positius. La raó és senzilla. Aquests tumors depenen d’aquesta proteïna per sobreviure; és el seu tendó d’Aquil·les. Per tant, el seu bloqueig fa que els tumors siguin molt fràgils i les cèl·lules es morin.

Aquests tumors de mama, els HER2-positius, que eren fins fa pocs anys els de pitjor pronòstic, gràcies als nous tractaments, han passat a ser els de millor pronòstic. De fet, el percentatge de pacients que es curen d’aquests tumors frega el 90%.

Existeixen en l’actualitat diverses modalitats de tractament. El més important és el dels anomenats anticossos monoclonals. El primer d’ells, el trastuzumab, es va aprovar al nostre país fa uns 10 anys. En l’actualitat hi ha altres tres fàrmacs aprovats i s’espera que els propers anys n’hi hagi més de 10. És possible que estiguem davant d’un dels primers càncers en què la curació o cronificació sigui un fet i les nostres pacients deixin de morir-se per aquesta malaltia.

No obstant això, el grup de tumors més nombrosos és el dels tumors hormonals, i el tractament de base és el antihormonal. El coneixement de la biologia d’aquests tumors ha permès el desenvolupament de nous fàrmacs que busquen inhibir els diferents mecanismes que tenen les cèl•lules per fer-se resistent a aquests fàrmacs.

Entre ells, hi ha un via d’activació (una mena de cascada de proteïnes en la qual s’activen unes a les altres) anomenada via de PI3K / AKT / mTOR. Quan aquesta via s’activa, la malaltia es fa resistent als tractaments clàssics de hormonoteràpia.

En l’actualitat, podem inhibir aquestes vies amb multitud de fàrmacs, la majoria d’ells en fase d’estudis clínics. Tanmateix, ja tenim la possibilitat d’utilitzar-ne alguns (com el everolimus) per al tractament de les nostres pacients si l’oncòleg ho estima oportú. És previsible que en un futur proper, una altre munt de fàrmacs ens ompli d’il·lusió i d’optimisme en aquest sentit. Noves i nombroses dianes o proteïnes s’estan posicionant com a possibles per al tractament d’aquests tumors.

En els tumors triple negatius, la investigació es basa de nou en el coneixement de la biologia molecular i el descobriment de més i millors fàrmacs de quimioteràpia.

Amb tot, és en el camp de la immunoteràpia on veurem els majors avenços contra el càncer de mama. Tot i no tenir encara cap fàrmac aprovat i anar a la recerca en aquest camp molt per darrere respecte a altres tumors, la revolució en aquesta disciplina serà, al meu parer, de tal magnitud que probablement puguem començar a veure pacients que es curin tot i haver desenvolupat metàstasi. Potenciar les nostres pròpies defenses davant de les cèl·lules malignes serà en els propers anys el tractament més actiu per a molts tipus de tumors. – Dr. Javier Cortés (IOB)

Els avenços en càncer són petits, però continus. Fa uns 40 anys es curaven el 50% dels tumors; avui estem prop del 80%. Les nostres autoritats sanitàries i la societat han de conscienciar-se de la importància de cada pas que s’està donant. No es poden negar els recursos necessaris perquè aquests tractaments arribin a tota la població i no es pot seguir retallant en investigació: si volem curar el càncer, ens cal l’esforç de tots. I l’esforç és humà, sí, però també econòmic.

Acabo aquest article amb un cant a l’esperança, ja que s’ha de tenir en compte que aquests avenços no valen per a totes les pacients, i hem de continuar investigant; i també, el desig per a totes pacients que en un futur més proper encara, puguin beneficiar-se de la millor opció possible per a al seu tumor.

Dr. Javier Cortés

Dr. Javier Cortés
Oncòleg
Director de la Unitat de Càncer de Mama i Melanoma de l’IOB

Notícies relacionades