Por favor espere... Los resultados de su búsqueda se mostrarán a continuación.
Parella ballant foscor Diafreo

El Racó de la Mare

La Diafreoteràpia, un mètode psico-corporal per restablir la nostra salut

Edita: David Martinez Lleida 28/nov/2016

El mètode Diafreo, impartit per l’equip de fisioterapeutes d’Avantmèdic, es basa en un treball gradual, en el qual la persona es va fent càrrec de si mateixa, va entrant en el coneixement del seu ritme, de les seves necessitats, de les seves consecucions, etc. El seu efecte sobre el sistema neurovegetatiu regula el ritme de vigília i del son, corregeix la postura i millora el funcionament dels òrgans, ja que permet alliberar bloquejos.

La paraula Diafreo prové del verb grec “diafrein”, deixar passar. Diafreo significa per tant: jo deixo passar. Aquesta tècnica es realitza a partir d’alliberar la respiració i el diafragma, combinant l’estirament global del que es coneix com cadenes musculars.

Al nostre cos, el diafragma ocupa un lloc central. Aquest múscul, per la seva situació anatòmica estratègica, i la seva implicació en la respiració i l’estabilitat del cos, pot facilitar o dificultar el moviment harmònic entre la seva part alta i la part baixa del cos, la qual cosa al seu torn condiciona les altres funcions vitals l’organisme

El treball amb Diafreo es basa en els principis de fisiologia muscular establerts per la fisioterapeuta francesa Françoise Mézières (professora de l’escola de fisioteràpia de París sobre la dècada dels anys 40). Segons el seu mètode, anomenat Mètode Mézières, la musculatura actua en cadena. La més important és la cadena posterior, que va del crani als peus, amb la seva prolongació a la cadena interna.

A Diafreo, una d’aquestes cadenes la que es coneix com Cadena Lateral obeeix a característiques similars. Els grups musculars que les integren fan que es troben crònicament escurçades i en tensió hipertònica, ja que en els nostres moviments quotidians sempre s’usen en contracció i mai en estirament. Això té com a conseqüència el seu escurçament al llarg de la nostra vida, accelerant-se aquest efecte quan sorgeixen traumes físics o processos degeneratius.

La Diafreoteràpia té efectes sobre el sistema neurovegetatiu regulant el ritme de vigília i son i millorant el funcionament dels òrgans.

Aquesta cadena intenta mantenir sempre la seva longitud, i per evitar l’estirament d’un múscul, la resta de la cadena és arrossegada, provocant compensacions en forma de rotacions, flexions laterals, cifosi i lordosi. La tècnica Diafreo, seguint el mètode Mézières, va intentar evitar aquestes compensacions per aconseguir l’estirament dels músculs, de tal manera que puguin cedir en la seva tensió.

Ara bé, si per Mézières aquests processos d’escurçament eren purament físics, el mètode Diafreo incorpora a més com a causa la dimensió psicològica de la persona.

Així avui en dia, Marlen Cicerol – cocreadora de Diafreo i tot un referent- defineix aquest mètode com psicocorporal com un conjunt de tècniques que s’alineen per treballar en el restabliment de la salut, a partir d’un treball suau, sense grans catarsi i explosions emocionals. Es tracta de dur a terme un aprenentatge gradual, en el qual la persona es va fent càrrec de si mateixa, va entrant en el coneixement del seu ritme, de les seves necessitats, dels seus assoliments.

La Diafreoteràpia, a partir de tècniques de correcció postural i de respiració, té efectes sobre el sistema neurovegetatiu regulant el seu ritme de vigília i de son i millorant el funcionament dels òrgans, ja que permet l’alliberament dels bloquejos energètics.

Tots tenim, tret d’alguna excepció, els mateixos músculs i els mateixos ossos. No obstant això, les formes dels nostres cossos són molt diferents. Aquestes diferències corporals juntament amb l’actitud corporal diuen molt sobre nosaltres, ja que segons les diferents respostes que cada un de nosaltres ha generat en el procés d’adaptació i de supervivència -física i psíquica-, al medi social i familiar en què ens ha tocat viure, ens l’han anat modelant.

Ens hem adaptat:

  • bloquejant algunes zones del nostre cos
  • hem après a inhibir certes respostes a aïllar informacions conflictives, que els nostres sentits ens enviaven.
  • havent de canviar subtilment una postura, per no sentir més un dolor físic.

El preu ha estat

  • la pèrdua de la flexibilitat, de l’espontaneïtat, de certs moviments i també, de la nostra capacitat de resposta; de la connexió a certes àrees de la nostra memòria.
  • originant tot això una pèrdua, més o menys, segons la nostra història, de part de la nostra identitat.

D’alguna manera el cos és l’instrument, afinat o no, a què tenim accés: fosc o lluminós, obert o tancat, receptiu o bloquejat … segons el que li ve de fora, del seu entorn.

Mitjançant les tècniques Diafreo busquem l’harmonització integral de la persona. Prenent com a base un treball corporal, busquem recuperar, mitjançant l’alliberament de les tensions i la consciència corporal, cada part del nostre cos. Es tracta de “deixar anar” expressions guardades en les memòries corporals per recuperar, a més de la salut, altres fragments de la nostra identitat que hagin pogut quedar hipotecats.

Així doncs, la Diafreo ens ofereix un viatge apassionant per submergir-nos en la comprensió del llenguatge del nostre cos, descobrir en nosaltres mateixos una eina per a habitar-lo de la millor manera i créixer física i emocionalment.

Sra. Pilar Alarcón Toribio

Sra. Pilar Alarcón Toribio
Fisioterapeuta

Notícies relacionades