Por favor espere... Los resultados de su búsqueda se mostrarán a continuación.
Ou colesterol

Endocrinologia

El colesterol, un enemic molt silenciós

Edita: David Martinez Lleida 23/gen/2015

Un de cada dos adults al nostre país té el colesterol per sobre dels nivells totals recomanats.

La hipercolesterolemia no presenta símptomes ni signes físics, pel que el seu diagnòstic només es pot fer mitjançant una anàlisi de sang que determini els nivells de colesterol i també dels triglicèrids.

Què és el colesterol?

Avui en dia, i gràcies a la informació que hi ha, a nivell poblacional se’n sap la importància del colesterol per a la salut. Però un dels problemes que genera el fàcil accés a tanta informació és que tothom opina, i no sempre amb criteri.

El colesterol és una substància grassa natural present en totes les cèl·lules del cos humà i necessària per al normal funcionament de l’organisme. La major part del colesterol es produeix al fetge i una petita part (20%) s’obté a través d’alguns aliments.

Pel que fa al colesterol podem diferenciar:

  • “Colesterol dolent” o colesterol LDL: que es diposita a la paret de les artèries i forma les plaques d’ateroma.
  • “Colesterol bo”  o colesterol HDL: que transporta l’excés de colesterol una altra vegada al fetge per tal que sigui reutilitzat.

Per tant, un dels riscos de l’augment del “colesterol dolent” és que es dipositi a la paret de les artèries (aterosclerosi) que progressivament es fan més estretes provocant diferents conseqüències per a la salut com: l’infart de cor, l’infart cerebral, una malaltia arterial perifèrica (per exemple, a les extremitats inferiors), etc.

La hipercolesterolemia no presenta símptomes ni signes físics, pel que el seu diagnòstic només es pot fer mitjançant una anàlisi de sang que determini els nivells de colesterol i també dels triglicèrids. Actualment, un de cada dos adults al nostre país el té per sobre dels nivells totals recomanats.

Quan diem que el colesterol és alt?

Hi ha uns valors que es consideren “normals” i que solen ser:

  • Colesterol total, menor de 220mg/dl
  • LDL colesterol, menor de 160mg/dl
  • HDL colesterol, a partir de 40mg/dl
  • Triglicèrids, menor de 200mg/dl

Però aquests nivells no sempre són els “desitjables” i recomanables per a una persona en concret. És a dir, els nivells desitjables per al colesterol depenen de la persona i del risc cardiovascular que tingui, i per tant, no és comparable entre una persona i una altra. Dependrà de l’edat, antecedents familiars, tabaquisme, presència d’hipertensió arterial, diabetis mellitus, tipus d’hipercolesterolèmia… Com a resultat dels diferents estudis científics realitzats en els últims anys, les persones amb risc cardiovascular alt, és a dir, aquelles amb una probabilitat de més d’un 20% de patir un episodi cardiovascular en un període de 10 anys (per exemple, pacients diabètics) la recomanació actual és mantenir un nivell de colesterol LDL menor de 100 mg/dL. Fins i tot en els pacients que es cataloguen de molt alt risc es recomana un colesterol LDL igual o menor de 70 mg/dL.

Per què es produeix l’elevació del colesterol?

Les elevacions del colesterol poden ser primàries o secundàries. Les dislipèmies secundàries són les causades per factors externs com pot ser l’obesitat, l’ingesta de molt greix saturat o alcohol, prendre alguns fàrmacs, entre altres. Les alteracions, però, del colesterol no sempre es deuen a factors externs. En molts casos , tenen un component genètic. Són les dislipèmies primàries . Molts pacients em pregunten: — “Però per què tinc alt el colesterol, si jo menjo bé, em cuido i no tinc problemes de pes?… “–. Doncs perquè moltes de les alteracions del colesterol són genètiques. Dins de les alteracions genètiques n’hi ha amb més o menys risc cardiovascular, per això és important intentar conèixer quin té el pacient.

Però, sigui o no questió de genètica la dieta és fonamental per disminuir els valors de colesterol. La ingesta de greixos saturats és el factor dietètic més directament relacionat amb l’elevació de les concentracions de colesterol total i de colesterol LDL. Per contra, el consum preferent d’àcids grassos monoinsaturats i poliinsaturats té una influència positiva sobre el perfil lipídic, així com una dieta amb el consum adequat de fibra.

Així, hauríem de:

  • Controlar el consum de greix animal: reduir la ingesta de carns amb més greix (xai, vísceres, embotits, costelles de porc …), retirar el greix visible de la carn i la pell del pollastre i els làctics haurien de ser desnatats.
  • Evitar productes de pastisseria, especialment la industrial (pastissos, pa de motlle, galetes, gelats cremosos…).
  • Evitar els plats precuinats i els aperitius, snacks, fregits i arrebossats.
  • Utilitzar oli d’oliva per cuinar i amanir. Evitar mantega i margarina.
  • Augmentar el consum d’aliments rics en fibra: verdures (en cru i cuites), fruita fresca sencera (3/dia), cereals integrals, llegums (3/setmana).
  • Menjar fruits secs (limitar en cas d’obesitat o sobrepès).
  • Consumir peix blau (sardines, salmó, tonyina…) de dos a tres cops per setmana.

Quant a l’exercici físic, és important saber que fent un programa d’exercici aeròbic (caminar, carrera suau, ciclisme, natació…) d’intensitat moderada (65-70 per cent de freqüència cardíaca màxima) i desenvolupat de manera regular (3-5 sessions per setmana), augmenta el HDL (colesterol bo), es redueixen el LDL (colesterol dolent) i els nivells de triglicèrids.

Un cop diagnosticada l’alteració del colesterol i el risc del pacient, el metge decidirà si amb dieta i exercici pot ser suficient o si cal el tractament farmacològic i quin. L’elecció dels fàrmacs depèn de quin tipus de colesterol tingui alterat el pacient (colesterol LDL, triglicèrids o ambdós) i de la quantitat a disminuir.

Per acabar, insistir que: els nivells desitjables de colesterol són individuals per a cada persona; depenen del tipus d’alteració del colesterol que tingui i d’altres factors de risc cardiovascular; i que és important aconseguir els nivells marcats per disminuir riscos en la salut.

Dra. Maria Dolores Santos ReyDra. Maria Dolores Santos Rey
Endocrinòloga

Notícies relacionades