Por favor espere... Los resultados de su búsqueda se mostrarán a continuación.

Fecundació in vitro

La fecundació in vitro (FIV) és una tècnica per la qual la fecundació dels ovòcits pels espermatozoides es realitza fora del cos de la mare. La FIV és el principal tractament per a l’esterilitat quan altres mètodes de reproducció assistida no han tingut èxit.

La tècnica implica el control hormonal del procés ovulatòri extraient un o diversos ovòcits dels ovaris materns, per permetre que siguin fecundats per espermatozoides en un mitjà líquid. L’ovòcit fecundat (que alguns anomenen preembrió) pot ser llavors transferit a l’úter de la dona, en vista de que en l’úter segueixi el seu desenvolupament fins al part.

La fecundació in vitro està indicada en casos d’obstrucció de les trompes de Fal·lopi, factor masculí moderat o greu, endometriosi greu, factor ovulatori, factor immunitari, fallides en IAC o IAD o esterilitat sense diagnòstic.

Per a dur a terme una fecundació in vitro són necessaris els següents passos:

1. Estimulació ovàrica

Consisteix a estimular la producció i maduració, per tractament hormonal, de més òvuls per augmentar les probabilitats d’embaràs. Es controla mitjançant ecografies. En alguns casos, també es pot valorar fer un cicle de FIV en un cicle natural (un sol òvul), sense necessitat de fer tractament hormonal.

2. Punció ovàrica

És la fase de recuperació dels òvuls. Es realitza posteriorment a l’estimulació, i en el moment adequat (determinat pels controls), es recol·lecten els òvuls mitjançant aspiració i ecografia i sota sedació o anestèsia local.

3. Fecundació

ovulo-fecundado És el procés on es posen en contacte, al laboratori, els òvuls madurs i els espermatozoides procedents d’una mostra de semen de la parella o del donant. Aquest procés es pot dur a terme mitjançant dues tècniques diferents:

  1. Fecundació in Vitro convencional: es dipositen els òvuls madurs en una placa de cultiu juntament 100.000 espermatozoides esperant que es dugui a terme el procés de fecundació de forma natural.
  2. ICSI (microinjecció intracitoplastmàtica): s’escull morfològicament un espermatozoide sota el microscopi i s’injecta dins del citoplasma de l’òvul.

En ambdós casos les plaques es mantindran en l’incubador a 37ºC i en condicions d’humitat i CO2 apropiades. L’endemà s’avalua si s’ha produït o no la fecundació, i durant els dies següents s’avalua l’evolució dels embrions obtinguts en funció de les característiques i la capacitat de desenvolupament.

4. Transferència embrionària

Entre dos i tres dies després de la fecundació, es seleccionen els embrions de més bon pronòstic per a la transferència a l’úter de la dona. Es dipositen a l’interior de l’úter mitjançant un catèter molt suau i amb control ecogràfic. És un procediment senzill i ràpid que no necessita anestèsia.

5. Criopreservació d’embrions

Aquesta tècnica consisteix a criopreservar (congelats o vitrificats) els embrions que evolucionen favorablement i no han estat transferits en el primer cicle, per tal de ser descongelats i transferits en cicles posteriors.

Sol·licitar cita

captcha
Accepto els termes i condicions