És que pateixo per tot i per tots

Segur que s'hi han trobat en més d’una ocasió en el seu entorn. Molt probablement estem davant del que es coneix com Trastorn per Ansietat Generalitzada. I és més, possiblement la seva experiència vingui a confirmar els resultats estadístics que determinen la proporció home/dona que pateix aquest trastorn: 2-3 dones per 1 home.

A part d’aquest símptoma cabdal –el patiment- que encapçala el títol de l'article, n' hi ha tot un altre i ampli reguitzell que constitueixen aquesta malaltia. Utilitzaré un exemple il·lustratiu amb la intenció de facilitar la identificació i/o comprensió d'aquest trastorn malauradament tan freqüent en els nostres dies. Bé, imaginem la carta d’un restaurant en la que hi ha uns apartats de primer plat, segon plat y postres; i, com veurem més endavant, el nombre de “plats” (símptomes) possibles és ampli, però, triem el que triem, mai no hi falta el “és que pateixo per tot i per tots”.

Cal dir que, en més o menys intensitat, tots tenim la capacitat o la tendència a preocupar-nos. Però, el que caracteritza el Trastorn per Ansietat Generalitzada (TAG) és que, qui el pateix reconeix -de vegades calladament-, que la seva preocupació és del tot excessiva, sovint desproporcionada i, que malgrat els seus esforços repetits durant molt de temps per tal de controlar-ho, no ho aconsegueix.

Reprenent l'exemple de “la carta”, en el cas del TAG està constituïda per sis plats, per bé que, sota un punt de vista clínic, per considerar la presència del Trastorn n'hi ha prou amb que n'estiguin presents tres. Tanmateix, la realitat és que, quan alguna persona arriba a al consulta, pràcticament té els sis plats "amb més o menys intensitat, els quals", cito tot seguit:

• 1Inquietud o sensació d’estar atrapat o “tenir els nervis de punta”
• 2Facilitat per sentir-se fatigat
• 3Dificultat per concentrar-se o quedar-se amb la ment en blanc
• 4Irritabilitat
• 5Tensió muscular
• 6Problemes en el son

Aquest "pateixo per tot" que emprava al començament, tècnicament s'anomena: anticipació aprensiva. La preocupació continuada versus els trets citats, interfereix amb l'atenció i concentració per abordar tasques immediates, i sovint s’interpreta com a una alteració de la memòria; tot i que en molts casos, senzillament, es tracta d' interferències causades per una munió de pensaments ansiosos.

En els casos lleus, si està ben canalitzada aquesta anticipació, pot ser força útil en l’àmbit laboral o professional per facilitar el desenvolupament de la planificació i la previsió d'esdeveniments futurs, i, d'aquesta manera poder abordar la priorització de les tasques, així com la prevenció de possibles riscos a tenir en compte.

És a dir, podem distingir l'ansietat patològica pròpia del TAG, de l'ansietat no malaltissa pel grau d'interferència pel funcionament quotidià de la vida social, laboral, familiar...

Un altre aspecte que distingeix l'ansietat patològica de la que no ho és, és que les preocupacions en el primer cas són més penetrants, més pronunciades i angoixoses, sovint duren força temps i no pots detectar, gairebé mai, un desencadenant. “És que sembla que m’ho faci jo mateix”, et diu el pacient, tot reconeixent l'absència de desencadenants.

Un altre aspecte que ens ajuda a la distinció, és la varietat de circumstancies de la vida sobre les que hom es preocupa. O sigui, quants més fronts es tinguin oberts, més probablement ens acostem al TAG.

Per tal de no estendrem excessivament, vull destacar dos aspectes força presents en aquest trastorn i que sovint són motiu d'allò que col·loquialment podem considerar com a un veritable “pelegrinatge” d'especialista en especialista...

D'una banda, els més importants i freqüents són tots el símptomes associats a la tensió muscular com:

• tremolors
• contractures que es perceben en forma de punxades especialment en l’àrea cardíaca
• mal de cap i dolor a les cervicals que progressa cap a la zona frontal
• formigueixos especialment a les extremitats superiors
• contractura de la musculatura de mastegar que comporta disfuncions de l’Articulació Temporomandibular (ATM), fregament de les dents (bruxisme)
• i moltes molèsties musculars que poden arribar a causar dolors a qualsevol zona i que ara els tenim, ara no.

I d'altra, els símptomes somàtics com:

• sensació de calor i de fred
• inestabilitat momentània
• sudoració, nàusees i fins i tot diarrea
• reaccions de sobresalt sovint exagerades.

El TAG comença a aparèixer al voltant dels trenta anys d’edat, si bé, abans, les persones que el pateixen ja apuntaven una certa tendència a la preocupació i ansietat. Els símptomes d’aquest trastorn tenen tendència a una certa cronicitat i oscil·len en intensitat, per temporades de durada considerable, al llarg de la vida.

Davant del notable increment d'aquest trastorn, diversos estudis científics coincideixen en associar certs factors com poden ser les adversitats en la infància i la sobreprotecció dels pares, com a desencadenants. També, els nens i nenes molt inhibits, excessivament sensibles i temorosos de fer-se mal, sembla que hi predisposa. Sense oblidar que una part important del risc a patir-lo, és del tipus genètic.

Algunes persones tenen TAG des de fa tants anys que l'han convertit en la seva pròpia creu, i no pensen que poden gaudir d’un important ajut per millorar la seva qualitat de vida. En la majoria d'ocasions, els fills són els primers que són conscients de la desproporció en la intensitat de les preocupacions, i els que, després d’una llarga insistència en la necessitat de canvi, aconsegueixen portar els progenitors a un professional de la salut mental. En una bona part dels casos l’ajut és, de manera imprescindible, a través d’un tractament mixt. És a dir, des d'un abordatge tant psicològic com farmacològic.

Així doncs, hem de saber que davant d'una situació tan complexa personalment i familiarment, no s'ha de perdre l'esperança, perquè en mans de professionals especialistes en psiquiatria o salud mental, arribar a un estat de veritable confort en la vida, és possible.

Dr. Carles Enric Lupresti Abelló Especialista en Psiquiatria